Treure diners del caixer automàtic d’un banc és una activitat quotidiana bàsica per a qualsevol persona. Tan habitual i tan necessària com pagar en efectiu, ja que la immensa majoria de la gent que fa servir bitllets en les transaccions comercials ho fa després d’haver tret aquests diners d’un caixer automàtic. La normativa obliga que aquests espais comptin amb plenes garanties d’accessibilitat per a les persones amb algun tipus de discapacitat i el 2025 aquestes mesures hauran de ser encara més grans.
Per llei, els bancs han de col·locar els seus caixers automàtics de manera que no envaeixin itineraris de vianants i no tinguin elements sortints en altura perquè les persones amb discapacitat puguin utilitzar-los. De fet, el Govern va aprovar el mes de maig passat una nova llei que obligarà els bancs a garantir a les persones amb discapacitat l’accessibilitat als seus caixers automàtics per a mitjans del 2025. Aleshores, els caixers hauran de tenir diversos canals de comunicació o mètodes alternatius per fer les operacions.
La legislació actual garanteix l’accessibilitat universal dels caixers automàtics a les persones amb discapacitat. La llei general del 2013 sobre drets de les persones amb discapacitat reconeix l’accés en igualtat de condicions a aquestes persones perquè exerceixin els seus drets econòmics a “espais públics urbanitzats, infraestructures i edificacions”. Tot i això, una norma anterior de 2007, específica per protegir “les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions”, ja indicava que “es garantirà a les persones amb discapacitat l’accés als caixers automàtics […] instal·lats als espais públics o accessibles des d’ells”.
La normativa estableix que els caixers es disposaran de manera que no envaeixin itineraris de vianants i que no tindran elements sortints en altura, tendals a baixa altura o expositors o elements de difícil detecció. D’aquesta manera, es vol facilitar el trànsit pel carrer i l’ús senzill d’aquest tipus de dispositius.
Quants caixers automàtics accessibles hi ha a Espanya
El 2022, l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) i la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (UNACC) van signar el ‘Protocol estratègic per reforçar el compromís social i sostenible de la banca’ . El document recull una bateria de mesures que els bancs del nostre país faran per ser accessibles. Sobre els caixers, indiquen que s’ha de garantir “l’adaptabilitat, l’accessibilitat i la senzillesa” a través d’un “llenguatge i vista simplificats, amb el menú de les operacions més freqüents del client o qualsevol altra mesura d’efecte semblant”.
Les principals entitats expliquen les mesures que s’han aplicat en aquesta matèria. Per exemple, Banco Santander compta amb “un nombre molt alt de caixers que compleix els requisits d’alçada i situació de les pantalles i el teclat”. A més, el 72% inclou guiat per veu, una eina que compten amb tenir-la implantada al 100% dels caixers quan la llei entri en vigor, el juny del 2025.
BBVA no ha detallat quants caixers accessibles conformen la seva xarxa perquè en aquests moments “es troben en procés de renovació” per complir els requisits establerts a la nova llei que entrarà en vigor el 2025, cosa en què “estan treballant actualment”.
Caixabank indica que “gairebé el 100% dels caixers” de l’entitat són accessibles. Compten amb pantalla amb alt contrast, operacions simplificades, facilitats sonores, teclat a Braille, navegació per veu i lectors contactless. A més, més de 8.000 caixers disposen de vídeos d’ajuda en llenguatge de signes. Sobre la transformació que suposarà la nova llei, l’entitat explica que “està treballant en l’adaptació dels diversos components dels caixers” a aquesta norma.
En el cas de Bankinter, tots els caixers de l’entitat (415) compleixen la norma d’accessibilitat vigent en el moment de la instal·lació. Pel que fa a la nova norma, està analitzant “en detall” l’estat de la seva xarxa de caixers per “anar adaptant els actuals” i que tots els nous que s’habilitin a partir del 2025 ja estiguin d’acord amb el text acabat d’aprovar.
Kutxabank assegura que a finals del 2022 tenia el 53% dels seus caixers (789) adaptats a persones amb mobilitat reduïda. A més, el 82% dels seus caixers ja estan adaptats des del juny del 2023 a persones amb deficiències visuals (1.191). L’entitat detalla que des del 2001, quan van entrar en vigor les primeres normatives en aquesta matèria, els han donat compliment.
Cajamar exposa que tota la xarxa de caixers automàtics (1.529) compta amb visionat d’alt contrast i menú accessible. De tots ells, 1.514 tenen un sistema d’àudio privat per als reintegraments de persones cegues.
Unicaja precisa que “gran part de la xarxa de caixers” de l’entitat és “accessible” i està ” adaptada per a persones amb discapacitat visual i física”. Recentment, Unicaja Banco i l’ONCE han signat conveni per promoure la inclusió social i financera de les persones cegues i amb discapacitat visual mitjançant l’adaptació dels caixers, entre altres mesures.
Finalment, Ibercaja assegura que 1.047 dels 1.097 caixers de la seva entitat són accessibles. Aquests compten amb guiat per veu en diversos idiomes i mode d’alt contrast, entre d’altres funcionalitats. “A nivell de programari, el canal ja està pràcticament adaptat a la nova normativa”.
Per part seva, el Banc d’Espanya explica que la nova llei aprovada no està dirigida específicament a les entitats bancàries. En considerar-la “una llei general de consum”, l’entitat, encarregada de supervisar la conducta dels bancs, no ha de fer una tasca “directa de vigilància de compliment” en aquest aspecte. “Si es produís en el futur alguna reclamació per part de clients bancaris, hauríem d’analitzar-ho”, indiquen. Per elaborar aquest reportatge, Maldita.es també ha preguntat per aquesta qüestió a Banc Sabadell, però abans de la publicació de l’article no ha obtingut resposta.
Novetats de la Llei per al 2025
La nova legislació va més enllà i obligarà les entitats bancàries a oferir un servei als seus caixers a “més d’un canal sensorial” i “mètodes alternatius de comunicació”. Tot això perquè el 8 de maig del 2023 el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei 11/2023, una norma que trasposa sis directives europees, una sobre l’accessibilitat en productes i serveis, entre ells la banca. El text estableix que qui tingui alguna “deficiència física, mental, intel·lectual o sensorial” podrà accedir a “productes i serveis” adaptats a les seves “necessitats particulars”.
La llei publicada al BOE estableix textualment que “el concepte de persones amb limitacions funcionals, tal com s’esmenta a la directiva, engloba persones que tenen alguna deficiència física, mental, intel·lectual o sensorial, alguna deficiència relacionada amb l’edat o amb altres causes vinculades al funcionament del cos humà, permanent o temporal, que en interactuar amb diverses barreres limiten el seu accés a productes i serveis, donant lloc a una situació que exigeix una adaptació d’aquests productes i serveis a les seves necessitats particulars”.
La norma obligarà els bancs i les entitats financeres a adaptar els seus caixers automàtics a les persones amb discapacitat. Els caixers hauran d’oferir mètodes alternatius de comunicació, facilitar “mètodes d’identificació, signatures electròniques, seguretat i serveis de pagament que siguin perceptibles, funcionals, comprensibles i resistents”. La informació haurà d’estar disponible mitjançant més d’un canal sensorial i haurà de ser fàcil d’entendre i percebre.
Els bancs hauran de comptar amb unes condicions generals “o document equivalent” que detalli de quina manera compleixen els requisits d’accessibilitat establerts a la llei. Aquest document, que haurà de ser públic i accessible, inclourà una descripció general dels serveis accessibles, explicacions “necessàries” per comprendre’n el funcionament i un sistema per garantir-ne el compliment.
Els requisits d’accessibilitat dels productes i serveis entraran en vigor a partir del 28 de juny del 2025. Els bancs podran seguir prestant els serveis amb material, productes o infraestructura anterior a la data fins a l’any 2030. A més, els caixers automàtics podran seguir utilitzant-se per a la prestació de serveis similars “fins al final de la seva vida útil des del punt de vista econòmic” sense que superin els deu anys de la posada en funcionament.
Obligacions per als bancs
Els bancs no tindran l’obligació d’adaptar tota la infraestructura, malgrat el que diu la normativa. La llei explica que quan el cost d’aquesta transició suposi “una càrrega desproporcionada”, els bancs quedaran exempts de fer aquesta transformació. Això sí, els que s’acullin a l’exempció han de justificar el motiu a les autoritats responsables.
A l’informe ‘Finances accessibles per a totes les persones’, la Fundació ONCE inclou recomanacions o bones pràctiques per aconseguir un entorn accessible en espais com caixers automàtics, com per exemple que aquells que es trobin fora de la sucursal tinguin sòl fàcil de veure i sentir amb els peus, que estigui ben senyalitzat per identificar-se a distància, que una persona amb cadira de rodes es pugui acostar de cara o per un dels costats.
També que les ranures per introduir la targeta o treure diners puguin identificar-se fàcilment, a més de ser manejables, estar a una alçada adequada i comptar amb espai lliure al voltant; que la pantalla estigui a una altura adequada perquè una persona en cadira de rodes pugui interactuar i estar ben il·luminada; que la mida de la lletra a la pantalla sigui gran i les icones senzilles i amb colors; que disposi de reproductor de veu; i que les tecles estiguin separades, ser una mica més grans que els dits per prémer fàcilment, que sonin i incloguin signes en braille.
Finalment, per als caixers automàtics dins d’oficines financeres, es recomana que l’entrada estigui a nivell de carrer o compti amb una rampa amb poc pendent i espai suficient per a una cadira de rodes o una plataforma mecànica. Així mateix, l’espai interior ha de ser ampli i obert, sense barreres; les portes han de permetre el pas a les persones amb cadires de rodes; i els punts d’atenció han d’estar a una alçada adequada i comptar amb un bucle d’inducció magnètica.
Font: SERVIMEDIA/MALDITA.es
