Dilluns, 20 maig 2024
spot_img
IniciENTREVISTESAlquimistes Teatre: “Tot i que no ha estat fàcil arribar a complir...

Alquimistes Teatre: “Tot i que no ha estat fàcil arribar a complir 25 anys, la valoració no deixarà mai de ser positiva” 

Alquimistes teatre companyia de Santa Coloma de Gramenet
La companyia està formada per persones amb capacitats diverses // Foto: Alquimistes Teatre

En aquesta ocasió volem conèixer els secrets de la companyia teatral Alquimistes, que fa 25 anys que resisteix al pas del temps. Què fa que aquesta companyia sigui especial? Com es va crear? Sobre aquestes i altres qüestions n’hem parlat amb Verónica Ramírez Pinto i Francia Gajardo Pineda, directores d’Alquimistes Teatre i del Festival FITI.

Com va néixer Alquimistes Teatre?

La Companyia Alquimistes teatre va néixer l’any 1998 a Sta. Coloma de Gramenet a partir d’un taller d’oci de l’entitat Albandis. L’any següent i veient les capacitats i el talent dels seus i les seves integrants, es va conformar com a companyia de teatre dirigits per Carro de Baco. Gràcies al recolzament de l’ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet es va poder establir com a projecte artístic-social a través de l’Associació Alquimistes, integrada pels pares i les mares dels integrants com a socis/es. Des de l’any 2011 la direcció artística de la companyia recau sota les directores Francia Gajardo i Verónica Ramírez (companyia de teatre, Els 4Vents) desenvolupant un nous processos de creació escènica, així definint una nova etapa per Alquimistes Teatre amb una metodologia de treball diferent.

Quin és l’origen del nom de la companyia?

Creiem que el teatre en sí mateix és una Alquimia. Treballem amb “diamants en brut” i traiem tot el talent i la bellesa, totes les capacitats que unides i arreplegades crean un resultat força valuós. És una Alquimia de creativitat, d’imaginació i de talent.

Quina valoració feu després de 25 anys?

Tot i que no ha estat fàcil arribar a complir 25 anys ja que han hagut moments molt difícils especialment per manca de recursos i finançament, la valoració no deixarà mai de ser positiva, un gra de sorra es pot convertir en una muntanya. Tot i així, com a professionals de les arts escèniques, no sempre hem pogut treballar de manera òptima, moltes vegades hem hagut de treballar de manera altruista. Malgrat tot, seguim insistint que la valoració és positiva, es pot veure en el resultat de les peces teatrals com en el procés de creixement actoral i com afavoreix l’apoderament i l’autoestima de cada persona i de cada actriu i actor. Podem dir també que han estat anys de molta feina, de molts nous reptes tan pel col·lectiu com per nosaltres les directores, el fet de treballar amb una companyia amb diversitat intel·lectual no és el repte en si mateix, sinó que treballar amb un procés estètic-artístic per obtenir un resultat òptim i que es pugui oferir al públic com a una peça de qualitat, és aquí el kit de la qüestió. Malauradament, tant a Espanya com a Catalunya, existeixen poques companyies que s’atreveixen a fer aquest objectiu final, de fet ens trobem els nostres col·legues, la majoria de vegades parlant de diversitat funcional física i/o salut mental que no pas diversitat intel·lectual. En aquest sentit, per una banda tenim l’avantatge de ser gairebé únics, i per un altre la desavantatge de que és una tasca molt difícil i poc reconeguda, és un col·lectiu que es té una mica aïllat de l’àmbit artístic professional.

Quin són els principals objectius de la companyia?

L’Associació Alquimistes té com a missió promoure iniciatives i programes artístics pels col·lectius amb diversitat funcional i la lluita constant contra els estigmes i les barreres de la societat. Lluita per trobar les infraestructures i els suports econòmics i institucionals per dur a terme aquesta finalitat. Dins d’aquestes iniciatives tenim el projecte de la companyia de teatre Alquimistes i d’altre banda, l’organització del Festival Internacional de Teatre Integratiu de Sta. Coloma de Gramenet, FITI. L’objectiu de la companyia és principalment el desenvolupament de les capacitats i de les habilitats de les persones amb discapacitat intel·lectual, la millora del seu benestar i la inclusió a través de l’exercici de les arts escèniques. Artísticament, donem un ventall ampli de recursos teatrals per l’aprenentatge acurat de l’ofici i per tal de maximitzar el repertori de les tècniques d’interpretació a través de la pràctica de diferents gèneres teatrals com (la comèdia, la tragèdia, la farsa, etc). Per finalitzar, cada any fem la creació d’una nova peça teatral i representar-la al teatre Sagarra i cerquem la possibilitat de fer bolos per tot arreu. Tenim a l’abast 13 obres de teatre, 2 curtmetratges, dos documentals, un videoclip d’autor i alguns premis guanyats, a San Sebastián, com el millor curtmetratge. Dins del nostre repertori destaquem obres adaptades de Shakespeare, Molière, Lorca, Orwell i d’altres com les creacions pròpies. En relació al festival FITI, es celebra fa 25 anys i de manera biennal, és considerat patrimoni cultural de la ciutat Colomenca. És una plataforma perquè les companyies inclusives de teatre, dansa, circ i música puguin mostrar les seves creacions artístiques i nous llenguatges escènics. Aquest festival promociona i dóna visibilitat al col·lectiu reivindicant la igualtat d’oportunitats, el valor de la diferència i la contribució al camp de les arts escèniques. Una constant lluita per esborrar estigmes i trencar barreres.

I el feedback amb el públic?

És veritablement increïble. Cada cop hem aconseguit tenir més públic fidel. En l’estrena de cada any, omplim el teatre Sagarra amb 550 persones, això és un motiu clarament per apoderar encara més a cada uns dels actors i actrius, tant i així com l’aclamació del públic i la seva valoració cap al seu treball. És un gaudir a més no poder d’emocionant, només cal veure’ls amb el seu goig, els seus rostres plens d’alegria. Quan fem presentacions per les escoles, els instituts i els centres educatius de FP, fem un col·loqui interactiu, una avaluació de manera oral i un altre per escrit amb les sensacions i emocions que han viscut com a públic. El feedback sempre ha estat molt positiu i engrescador per la companyia. Sovint, algunes de les persones assistents han estat tan emocionades que els hi va ser difícil expressar-se, deixant caure algunes llàgrimes per agrair el treball que fem. Es queden d’una peça i gairebé no poden creure el treball que realitzen aquest col·lectiu, de fet ens diuen que dalt, allà a l’escenari són tots i totes artistes. Tanmateix per nosaltres això significa que ja hem conquerit el teatre.

Què heu rebut, més crítiques positives o negatives?

La veritat és que sempre rebem crítiques positives en percentatge diríem que un cent per cent, tot i que és una realitat que potser té un punt de confrontació. Lamentablement, encara avui dia existeix un desconeixement en relació al món de la discapacitat, així doncs la gent es sorprèn molt al veure aquest resultat en aquest tipus d’espectacles. Malauradament, hi ha el concepte i l’estigma cap a les persones amb alguns tipus de discapacitats, com que no poder fer res o no poden per cap motiu arribar aconseguir alguns tipus d’excel·lència. Nosaltres estem totalment convençudes de que aquest pensament és erroni, i que en compte de crear una societat més justa i igualitària, crea i justifica els estigmes i les barreres. Som conscients i sabem que aquest col·lectiu presenta moltíssimes capacitats, només calen la necessitat d’un recurs de suport més acurat i més temps per poder aprendre i realitzar les diverses tasques.

Quines són les principals virtuts dels vostres actors i actrius? 

Primer de tot, com a persones tenen la il·lusió per totes les coses, per la vida mateixa, valoren tot el que existeix. Com ésser humà acostumem a veure la copa mig buida que mig plena, en canvi ells/elles no ho veuen pas. Són exemples d’empatia, sempre estan preocupats/es per l’altre, si algú té pena si es troba malament, si s’ha enfadat, etc. Com actors i actrius, podem destacar la seva naturalitat, la capacitat de joc i de gaudir, la presència escènica i a més, són molt fotogènics i telegenics. A més a més, són capaços d’aprendre un text per només repetició i de vegades escoltant àudios amb les frases dites per nosaltres, ja que molts d’ells no saben ni llegir ni escriure. Això té un mèrit molt significant, tenint en compte les dificultats que implica en si mateix les dramatúrgies d’un Moliere, un Shakespeare, un Orwell o un Lorca, sens dubte és un desafiament i un assoliment tant per ells i elles com per nosaltres com a directores.

Reptes de futur?

Els reptes que tenim són principalment poder trencar els estigmes i les barreres que existeixen per aconseguir ser-hi a la programació de teatres convencionals i entrar a les convocatòries de festivals i subvencions ordinàries. Tanmateix, volem créixer com a companyia i com a festival FITI, volem donar a conèixer el projecte i així aconseguir el suport econòmic de diferents institucions ja siguin públiques com a privades. També tenir la possibilitat d’incloure artistes sense discapacitat al grup i fer un projecte encara més gran, amb més persones, i continuar amb el treball comunitari de voluntariat i col·laboradors/es sense deixar de banda l’autonomia econòmica per poder contractar personal professional extern. Per altra part, tenir cabuda en els projectes que es realitzen a Barcelona, com el Grec per exemple. Cal destacar també, la possibilitat de fer bolos dins de l’estat espanyol i fora , internacionalment, ja que és una motivació força important per aquest col·lectiu. Poder augmentar els dies d’ assajos per poder oferir un treball més acurat i adequat per aquest col·lectiu. A nivell artístic, volem sempre treballar amb les màximes capacitats i seguir explorant nous llenguatges escènics, que signifiquin una exigència més pels actors i actrius, però també un aprenentatge. Sempre amb un suport professional de direcció, vestuari, il·luminació, etc. Cal esmentar, que tenim la idea de poder comptar amb un equip d’investigació per poder sistematitzar el coneixement de tota aquesta experiència, que quedi registrat científicament i que ho puguin fer servir col·lectius com el nostre. En conseqüència i d’aquesta manera, es poden validar i certificar els beneficis de les arts escèniques en la discapacitat i així poder crear escoles-taller per a tothom, i que puguin tenir l’oportunitat de desenvolupar les seves capacitats i habilitats.

Esperàveu fa 25 anys superar la majoria d’edat?

Comptar amb 25 anys de trajectòria no és poc, tot i que nosaltres Verónica i Francia hem succeït la direcció de la companyia fa 13 anys, i hem de dir que el temps vola! i que cada dia tenim més amor i més motivació per aquest projecte, malgrat les dificultats. És una tasca molt gratificant i no pensem en que es pugui acabar mai, de vegades ens posem a re-pensar en “iaies de les arts escèniques” i de que encara tindríem aquesta mateixa il·lusió per fer teatre amb aquest col·lectiu. De fet hi ha integrants en el grup que van ser els fundadors/es imagina’t, porten 25 anys a la companyia Alquimistes Teatre, això és amor al teatre amb majúscules. Doncs així, queda clar que volem seguir complint anys i seguir endavant amb aquestes ganes i forces per superar els entrebancs, que no són pocs.

Si no existís Alquimistes Teatre?

Per descomptat la nostra vida seria diferent, tindríem la sensació de que ens manca alguna cosa molt important a les nostres vides, moltes vegades quan estem tristes, en arribar a l’assaig tot queda fora i ens retorna l’alegria de seguir endavant. Pel col·lectiu seria com treure’ls hi una part de la seva ànima, arrencar-los la il.lusió, l’alegria i la passió pel teatre. Creiem que la societat necessita moltes més companyies com Alquimistes teatre, s’ha de donar visibilitat i reconèixer el treball artístic en aquests tipus de col·lectius, més enllà de les etiquetes, fem art per fer art. Tenim la seguretat que és imprescindible un canvi de mirada i de visió de la societat. Volem mencionar el fet de que algunes persones en acabar la funció ens diuen ”Em dóna esperança de que puguem construir un món millor”.

Quins són els entrebancs que trobeu?

Lamentablement, la primera qüestió és la manca de recursos econòmics i de convocatòries a subvencions que s’ajustin més al nostre sector. No encaixem en l’àmbit de cultura ni tampoc en l’àmbit social, ens quedem en terra de ningú. Comptem amb un pressupost limitat, per tant no podem tenir les hores suficients per fer els assaigs adequadament i dedicar el temps necessari per tota la feina prèvia que es necessita per la creació d’una peça teatral. Cada muntatge es converteix en un una lluita contra el corrent. Malgrat això, sembla un miracle, però hem fet una peça teatral en 5 mesos fent assaig un cop per setmana, cal dir que amb un sobre esforç tant per part de nosaltres com de tot el grup, ja que hem d’exigir les seves màximes possibilitats en poc temps i amb condicions mínimes. Per un altra banda, la poca credibilitat davant els programadors, veiem que no s’arrisquen amb companyies inclusives per la por a que no arribis a complir les seves expectatives o que finalment no arribis a fer la funció, la qual cosa que nosaltres mai hem fet. Ells i elles són molt compromeses amb el teatre i si algú es posa malalt, immediatament fem la substitució amb un altre actor o actriu de la companyia. Per últim, no tenir cabuda als festivals convencionals, creiem que hauria de ser obligatori programar en un percentatge a companyies inclusives així mateix com la inclusió laboral, tenint en compte que això també és inserció laboral. Clarament hi ha una discriminació en vers la diversitat, per això es veu també gens interès dels mitjans de comunicació cada cop més hem d’estar insistint i lluitant constantment, ens trobem al final de la fila, per tant, no sempre comptem amb ells i no podem ser reconeguts a través dels mitjans de comunicació massius.

- PUBLICITAT -

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Mireia Guilera
Mireia Guilera
De sempre m’ha apassionat el periodisme. Fa un parell d’anys vaig presentar-me a la prova de majors de 25 anys de la Universitat per a obtenir la titulació de periodisme. No vaig aprovar l’examen d'accés però això no va ser un impediment per a fer realitat el meu somni ... Des del novembre de 2019 col·laboro amb el Diari de la DisCapacitat. La veritat és que he aprés molt i espero seguir aprenent d’aquesta professió. Actualment també presento el programa 'Asteriode B612' a Ràdio Caldes. Escolta'l en el següent enllaç https://www.radiocaldes.cat/programs/asteroide-b612-dilluns-12h-quinzenal/radiocaldes_podcast_15584?ref=wa

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content