Ha arribat el moment de prendre les mesures oportunes per aplicar de forma efectiva la normativa que tenim sobre Accessibilitat. És ja de capital importància econòmica i social. No partim de zero, afortunadament, doncs la nostra legislació és de les millors d’Europa i ara, amb la recent publicació del tant esperat Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023 de 28 de novembre) toca posar-nos a la feina amb urgència, donat que la pràctica potser no és tant excel·lent.
Les administracions competents hauran de posar al dia els “Plans d’Accessibilitat” que tenen fets i prestar especial atenció a desenvolupar mesures per facilitar l’accessibilitat cognitiva i comunicativa sense, evidentment, descuidar l’accessibilitat física. Per fer-ho, ens caldrà un “Acord de País” de llarga durada i uns Pressupostos de la Generalitat sostinguts durant anys que permetin a les administracions locals posar fil a l’agulla de forma decidida, especificant un calendari concret.
Un país de qualitat ha de garantir que totes les persones puguin dur a terme les activitats de la vida diària i quotidiana de la forma el més autònoma possible, eliminant les barreres físiques, cognitives, comunicatives i sobretot actitudinals existents. Un país de qualitat ha de ser “accessible” o no ho serà. És una exigència social, que si bé és essencial per l’ampli col·lectiu de persones amb més o menys manca d’autonomia que arribarà a quasi el 36% de la població catalana al 2030 (discapacitat i/o dependència), es facilitador pel cent per cent de la població. Hi ha molts exemples dels beneficis de l’accessibilitat, com ara les rampes (més utilitzades que les escales en supermercats, ets), el teletext, el llenguatge clar i la lectura fàcil, etc.
Un país de qualitat ha de garantir que totes les persones puguin dur a terme les activitats de la vida diària i quotidiana de la forma el més autònoma possible. Un país de qualitat ha de ser “accessible” o no ho serà
L’aplicació d’aquesta normativa d’obligat compliment comportarà una inversió econòmica important i sostinguda en el temps, donat que caldrà millorar el que podem denominar “espai d’utilització públic”, els transports, els mitjans de comunicació, informació, tramitació, formació…. i també els productes i serveis que se’n derivin. Per tant, no només hem de fer de fàcil utilització els carrers i els serveis i espais públics, sinó també els busos, metros, ferrocarrils…i per suposats en tots els formats possibles (també els telemàtics). No queda més remei que preveure diferents escenaris que comportaran la necessitat de planificar i reservar espais públics per la construcció dels serveis socials i sanitàries i d’altre tipus necessaris, millorar les webs, apps, etc. que la ciutadania utilitza per relacionar-se amb les administracions públiques, captar i retenir personal suficient i ben format per nodrir les necessitats d’assistència personal, de serveis d’ajuda a domicili, treball social i sanitari, etc.. en tot el territori, i és que no podem deixar de dir que el repartiment de centres i serveis a Casa Nostra és molt desigual, amb els problemes que comporta a nivell econòmic, personal i familiar.
Cal doncs un ampli Pacte de les forces polítiques per consensuar el marc econòmic i reglamentari que s’haurà d’aplicar en els propers anys. I s’ha de veure com el que és, una oportunitat de fer un país millor, més amable i atractiu per la ciutadania que hi viu i també per a les persones que ens visiten….i font d’ocupació diversa i d’atracció d’inversió. No arribar a aquest Pacte estable i continuat en el temps comportarà sens dubte un greuge social i econòmic, importantíssim a gran part de la població, especialment al sector més vulnerable.
Esperem i desitgem que totes les formacions polítiques que és presenten a las properes eleccions al Parlament de Catalunya incloguin l’Accessibilitat Universal com a eix transversal important amb un calendari explícit i compromisos clars en matèria econòmica, i a ser possible, la voluntat explícita d’arribar a un pacte ampli sobre aquest tema.
És cert que aquesta qüestió ha merescut l’atenció de diferents governs d’opcions polítiques diverses de la Generalitat i tenim molta literatura escrita. S’han fet plans, estudis, comissions….però ens ha faltat, sobretot, les partides econòmiques per a tirar endavant el que els sectors implicats i les diferents comissions tècniques han aconsellat i demanat. Ara és l’hora de passar dels estudis i recomanacions a la pràctica, posar fil a l’agulla i elaborar un Pla concret amb una memòria econòmica darrera sòlida que el sustenti.
Per acabar dir que aquest Pla només tindrà èxit si s’elabora amb la participació de tots els col·lectius i sectors implicats, recuperant l’esperit de les Olimpíades de Barcelona de 1992 on totes les administracions i la societat civil van aliar-se per aconseguir els millors Jocs Olímpics i Paralímpics de la Història.
