Els articles 9 i 24 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, referits a l’accessibilitat i a l’educació, respectivament, són els que més denúncies per vulneracions registra Espanya, segons l’Informe Drets Humans i Discapacitat 2022 elaborat pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi).
Així ho va declarar aquest dimecres el delegat de Drets Humans i per a la Convenció del Cermi, Gregorio Saravia, en un diàleg sobre el Dia Nacional de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, organitzat per l’agència Servimedia amb motiu de la celebració d’aquesta data.
A la trobada també van participar Teresa Palahí, comissionada dels CERMI Autonòmics; Cristina Paredero, activista dels drets de les dones i les nenes amb discapacitat, i Laura Llapart, representant de Fundació “la Caixa”.
Segons Saravia, l’article 9 de la Convenció, que fa referència a l’accessibilitat, va ser el que més denúncies va recollir el 2022, tot i que “al mateix temps va concentrar el nombre més gran d’avenços”. Per això, va explicar que l’accessibilitat s’ha d’entendre en un sentit ampli, per la qual cosa hi ha queixes sobre “barreres físiques als transports” i d’altres que tenen a veure amb l’absència d’accessibilitat cognitiva.
Les denúncies sobre educació són les segones més nombroses a l’informe, seguides d’aquelles que versen sobre el dret a la igualtat d’aquestes persones ia la no-discriminació (article 5).
Tot i això, “el 2022 també hi va haver avenços”, tal com va reconèixer Saravia qui va posar com a exemples l’aprovació de la Llei Integral d’Igualtat de Tracte i no Discriminació, el reconeixement legal de l’accessibilitat cognitiva, els continguts referits a la discapacitat introduïts en la Llei de l’Esport i la paralització fins a finals del 2024 del Protocol addicional al Conveni d’Oviedo (referit als internaments de persones amb problemes de salut mental).
Dels 236 registres que preveu l’informe, un 53% (126) tenen a veure amb queixes i denúncies; un 24% són “propostes de millora”, i un 22%, avenços aconseguits, va detallar Saravia.
Entre les propostes, predominen les referides a “obligacions dels Estats” (article 4 de la Convenció), els drets de dones i nenes amb discapacitat (article 6), “la presa de consciència (article 8)” i l’educació (article 24).
Èxits i reptes
Per la seva banda, Teresa Palahí va afirmar que “gràcies a la Convenció, les dones i les nenes amb discapacitat són ara a les agendes”. S’han incorporat a “les agendes de les organitzacions feministes, a les de les associacions de persones amb discapacitat ia les dels responsables polítics”, va declarar.
Al seu parer, “la Convenció de Nacions Unides ha estat “un gran bé per a la humanitat”. “Per a totes les persones amb discapacitat, en particular, i per a les dones i les nenes amb discapacitat”, va indicar.
Un altre repte pendent que Saravia confia superar aquest any és la reforma de l’article 49 de la Constitució, per eliminar el terme ‘disminuït’ i substituir-lo per l’expressió ‘persones amb discapacitat’.
“És una promesa que esperem que es compleixi”, va dir, “perquè aquesta història s’està prolongant massa en el temps”. Segons la seva opinió, “és de justícia que la Carta Magna deixi de referir-se a les persones amb discapacitat de manera carregada de termes pejoratius”.
La mateixa demanda va expressar Cristina Paredero, després de subratllar la importància del llenguatge en la conformació de “creences i estereotips”. “Per bé i per mal, el que es diu de nosaltres és el que queda”, va defensar. Per això, “que un text tan important com la Constitució parli de nosaltres en termes tan pejoratius, fa evident el capacitisme que la societat i totes les persones tenim interioritzat”.
Més participació
Segons Paredero, “aquests prejudicis i aquest paternalisme condicionen la participació de les persones amb discapacitat” i per això la necessitat d’actuar sobre ells. Paredero va apuntar que “la participació és un dret transversal” que s’expressa en molt diferents àmbits: “Té a veure amb la participació a les nostres pròpies organitzacions, a la feina, a la vida política…”.
En aquest sentit, va mostrar la seva satisfacció perquè aquest any, el manifest que Cermi llança amb motiu del Dia Nacional de la Convenció apel·li al dret a la participació efectiva de les persones amb discapacitat, sota el lema ‘Els assumptes públics també són nostres’.
Això ajudarà “a visibilitzar el capacitisme que tots, persones amb discapacitat i sense discapacitat, portem a dins”, va sostenir, i a conscienciar sobre la necessitat d’afavorir “l’apoderament i el lideratge dins del col·lectiu”.
Entre altres punts, Paredero va demanar “comptar amb persones amb discapacitat expertes en diferents camps per a l’elaboració d’informes i estudis perquè és un sense sentit que allò que sabem sobre discapacitat estigui escrit per persones sense discapacitat”. També va reclamar “més oportunitats” perquè les persones amb discapacitat s’incorporin a la representació política.
Segons Saravia, “quan no hi ha participació veritable de les persones amb discapacitat, el que es posa en dubte és la qualitat de la nostra mateixa democràcia”.
Per això, va demanar als partits polítics que “es prenguin de debò” aquestes demandes, que van més enllà de garantir el dret al vot a totes les persones (cosa que ja recull la llei). Suposa que incloguin més referències a les necessitats d’aquest col·lectiu als seus programes, va apuntar, i també que deixin participar més candidats i candidates amb discapacitat. “Moltes vegades, no som conscients de la manca d’accessibilitat d’un edifici fins que no veiem un diputat que no es pot moure a l’interior”, va recalcar.
Paredero va afegir en aquest punt que, “si ja costa que posin una rampa, imaginin les adaptacions relacionades amb l’accessibilitat cognitiva”. A parer seu, les discapacitats de tipus psicosocial com la seva “estan encara més invisibilitzades i compten amb menys suports”.
Accessibilitat com a clau
“I si l’entorn no és accessible i m’incapacita, el meu dret a la participació es veu llavors limitat”, va declarar Paredero. La raó, ha assenyalat, és que l’accessibilitat “actua com a clau” per a l’exercici de la resta de drets, que “d’una manera o una altra” depenen de l’entorn.
Laura Llapart va reflexionar també sobre la importància de l’accessibilitat i sobre el compromís de la Fundació “la Caixa”, que en la convocatòria d’ajudes del 2022 va donar suport a més de 400 projectes relacionats amb persones amb discapacitat. Noranta tenien a veure amb inserció laboral i molts altres amb accessibilitat, va afirmar.
També va destacar l’aposta de la seva entitat per la salut mental, amb ajudes a projectes dirigits a adolescents i persones adultes d’entitats de tot Espanya. L’any passat, es van complir 10 anys del programa ‘Incorpora’, va prosseguir, que cerca la inclusió laboral de persones en risc d’exclusió. Es van atendre 90.000 participants, dels quals 40.000 van aconseguir una feina. D’aquests, el 25% amb discapacitat.
Europa
Gregorio Saravia es va referir finalment a la Presidència de torn de la Unió Europea (UE) que Espanya assumirà a partir del segon semestre del 2023. D’aquesta manera, va expressar la seva confiança que aquest país sigui un “aparador dels avenços aconseguits (en quant a drets), contagiï la resta d’Europa” perquè l’agenda de la discapacitat “formi part també de l’agenda de la UE”.
Finalment, Paredero va transmetre la seva alegria davant la propera celebració del Parlament Europeu de les Persones amb Discapacitat el 23 de maig. La conferència tindrà lloc a l’Hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les, amb l’objectiu que les persones amb discapacitat elevin les inquietuds i les propostes en diàleg directe amb els representants polítics i institucionals a nivell comunitari. “Estic molt contenta i espero que doni grans fruits”, va declarar.
