Una mirada infantilitzadora

juan garcía díaz

Són moltes les vegades que a les persones que som usuàries d’una cadira de rodes i a les persones amb una disCapacitat visible se’ns tracten com a la canalla. Passa més sovint del que es podria imaginar, perquè la resta de la societat té una mirada infantilitzadora, paternalista i sobreprotectora sobre nosaltres.

Un clar exemple de com ens veu la societat queda molt visible quan surts a prendre alguna cosa amb la teva parella o en grup, i a l’hora de demanar la persona que agafa nota s’adreça als altres perquè decideixin per tu.

Aquesta forma de veure’ns pot portar-te o pot portar a les altres persones a més d’un episodi curiós o més aviat es podria dir desagradable a la vida, ja que en infantilitzar se’ns veu com a éssers asexuats.

Recordo com en una ocasió una senyora que es dedicava a la política a la ciutat on jo estava residint, en una de les reunions que manteníem les diferents entitats de la població, aquesta -per allò del desconeixement i la mirada infantilitzadora- es va posar a grapejar a dos nois amb disCapacitat psíquica, aquests estaven encantats de la vida, ja que no estan acostumats al fet que la gent els mostri l’afecte d’aquesta manera -més aviat el contrari- i vaig arribar a observar com excitats del plaer que estaven sentint van intercanviar mirades confidencials entre ells en les quals es podia llegir que els havia tocat la loteria i les seves cares delataven que desitjaven que en aquell mateix instant s’aturés el temps.

banner-electium_300x250-V3_nou copy

Una cosa semblant també m’ha passat a mi, per tant, com jo he comentat més amunt en ser un usuari d’una cadira de rodes no estic lliure d’aquesta mirada infantilitzadora, paternalista i sobreprotectora, i no fa molt un dissabte a la nit vam sortir en petit comitè i en el local que vam poder entrar a fer una copa, la cambrera cada vegada que hi venia a la taula es prenia la llibertat de grapejar-me com si jo fos una criatura, sense tenir en compte que estava tractant amb una persona adulta.

La societat té una mirada infantilitzadora, paternalista i sobreprotectora sobre nosaltres.

La societat ha de canviar la manera de concebre’ns, ja que la mirada infantilitzadora que té sobre la nostra comunitat fa que se’ns entengui com un objecte de cura i se’ns tracti d’una manera caritativa i paternalista. I això només té un nom, violència, un tipus de violència que poc a poc et va deshumanitzant i et va llevant la teva dignitat com a persona, una violència que comporta implícita la discriminació sobre la nostra comunitat.

Juan García Díaz – President de l’AFIS (Associació Funcional per la Integració Social)

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*