Una de cada vuit dones a Espanya patirà càncer de mama al llarg de la seva vida

És molt important el diagnòstic prematur a través de les mamografies

Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone
detecció precoç del càncer de mama
Infografia // Foto: Observatori de la Discapacitat Física

Segons les últimes dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), a Espanya es diagnostiquen al voltant de 25.000 nous casos de càncer de mama a l’any, per la qual cosa una de cada vuit dones patirà aquesta malaltia al llarg de la seva vida. Aquest tumor és la primera causa de mortalitat en dones.

D’acord amb la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el càncer de mama apareix quan les cèl·lules de l’epiteli glandular es reprodueixen de manera incontrolada i ràpida.

A més de millorar el tractament i procurar una millor qualitat de vida a les dones que el pateixen, la prevenció i la investigació són imprescindibles per erradicar-lo. Gràcies a les campanyes de sensibilització i al diagnòstic precoç, la supervivència a aquest tipus de tumor és del 82,8% al cap de 5 anys del seu diagnòstic.

Quin són els símptomes?

El diagnòstic del càncer de mama requereix proves específiques a un hospital, però és important tenir en compte els següents símptomes que poden detectar-se durant l’autoexploració:

  • Aparició de bonys a la mama que no hi eren abans.
  • Enduriment o inflor d’una part de la mama
  • Irritació o enfonsament a la pell de les mames.
  • Aparició de pell de la mama escamosa o inflamada.
  • Líquid al mugró, que no sigui llet materna, en especial sang.
  • Qualsevol canvi a la mida o la forma de la mama.
  • Dolor a qualsevol part de la mama.

La importància del diagnòstic precoç: les mamografies

Quan s’origina el tumor, a l’inici no produeix cap símptoma, per això, el mètode més precís per a la detecció precoç del càncer de mama és a través de la mamografia, ja que s’estima que permet detectar el 90% dels tumors. Es recomana que les dones realitzin una mamografia bianual a partir dels 50 anys. En famílies amb càncer hereditari (5-10%), l’oncòleg informarà a partir de quina edat es faran les mamografies (sempre s’haurà de consultar a la unitat de consell genètic).

A més, quan el tumor es detecta a les primeres etapes és possible aplicar tractaments menys agressius que deixen menys seqüeles físiques i psicològiques.

També cal tenir en compte que la majoria dels bonys que es detecten a les mamografies són benignes, no creixen ni s’expandeixen i no són una amenaça per a la salut.

Coneix els factors de risc

Els factors de risc que estan associats amb el càncer de mama són:

  • Edat. Tot i que el càncer de mama pot afectar a qualsevol dona, el risc de patir-lo augmenta amb l’edat i incidència més gran es concentra entre els 50 i els 65 anys.
  • Antecedents familiars. Si un familiar ha estat diagnosticat anteriorment, el risc és més elevat. No obstant això, tenir un risc major pel càncer de mama no implica la certesa que es pateixi la malaltia.
  • Factors ambientals. Una mala alimentació o el consum d’alcohol i tabac augmenta el risc.
  • L’obesitat o el sobrepès després de la menopausa és un factor de risc pel desenvolupament del càncer de mama.

Tipus de càncer de mama

Antigament, el càncer de mama es tractava com “una única malaltia”, però els científics han descobert diferents subtipus de càncer de mama, que, per tant, han de tractar-se de manera diferent.

Així doncs, en lloc de tractar de la mateixa manera a totes les pacients amb càncer de mama, els oncòlegs poden avui dividir a les pacients en diferents grups en funció de la informació genètica i biològica de cada una i dissenyar una estratègia de tractament adaptada per a cada grup.

Quins tractaments existeixen?

Pel tractament del càncer de mama existeixen diversos tipus de tractaments:

  • Durant molt de temps la cirurgia ha estat una de les primeres accions de tractament amb el càncer de mama en estadis primerencs, tot i que avui dia, la cirurgia no és una urgència. Cada vegada més, es valora l’opció d’administrar tractament amb fàrmacs oncològics, abans de la cirurgia. Aquest tractament que es realitza abans de la cirurgia rep el nom de tractament neoadjuvant. Per rebre aquest tractament cal que un comitè multidisciplinari estigui involucrat a la presa de decisions.
  • Radioteràpia: S’utilitza com un tractament complementaria la cirurgia.
  • Quimioteràpia: és l’administració de fàrmacs (habitualment per via intravenosa) per destruir les cèl·lules canceroses que han pogut dispersar-se per l’organisme, a les que ni la cirurgia ni la radioteràpia poden arribar.
  • Hormonoteràpia: La teràpia hormonal és un tractament senzill que generalment s’administra per via oral, amb pocs efectes secundaris.
  • Anticossos monoclonals: Actualment, hi ha un anticòs monoclonal que actua sobre les cèl·lules tumorals capaces de produir la proteïna HER2 en excés i de disminuir o aturar el seu creixement.
Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone

Deixa un comentari