Una aposta per l’accessibilitat del turisme generaria més ingressos, llocs de treball i estabilitat sectorial

Espanya registra al juliol el major descens de turistes dels darrers 8 anys

subvencions turisme-accessible termalisme
El turisme accessible és un dret de les persones amb discapacitat // Foto: Wikimèdia

El passat mes de juliols les xifres del turisme espanyol van registrar el major descens dels darrers vuit exercicis. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Espanya va rebre 9,9 milions de turistes internacionals, un 4,9% menys que al mateix mes del 2017.

Entre les causes que podrien haver provocat aquesta davallada podem citar l’onada de calor que han viscut al nord d’Europa o la recuperació de destinacions competidores en clima i preu, com Turquia i Tunísia.

Per recuperar els nivells d’anys anteriors s’ha parlat de diversos aspectes com la diversificació de fluxes, el reforç de l’oferta digital o l’increment de la qualitat de l’oferta turística. I en aquest darrer factor, l’accessibilitat s’ha convertit en el requisit bàsic per mesurar la qualitat dels serveis turístics.

En aquest sentit, la Fundación Adecco, destaca la necessitat d’invertit en accessibilitat, no només per una qüestió de justícia social, sinó de rendibilitat, al ser clau per incrementar el volum de turistes, fer front a l’estacionalitat del sector, així com generar llocs de treball sostenibles, que permetin incrementar els ingressos a treballadors què, degut a l’estacionalitat, es troben en situació d’atur la resta de l’any.

Segons Francisco Mesonero, director general de la Fundación Adecco “els jubilats, entre altres, tendeixen a viatjar fora de temporada i per a ells l’accessibilitat és garantia de seguretat i comoditat, descartant destinacions i serveis que no són accessibles. Es significatiu com 3.343.226 turistes deixen de viatjar per absència dels mateixos (discapacitat, tercera edat, acompanyants, etc.), lo que suposa una pèrdua de competitivitat per a la nostra economia. Apostar per l’accessibilitat permetria recuperar a aquests turistes i reduir l’estacionalitat, possibilitant la permanència de llocs de treball, el manteniment de les cotitzacions salarials i l’estalvi en els subsidis d’atur. Tot això es tradueix en una major estabilitat del sector”.

En aquest sentit, Enrique Rovira-Beleta, arquitecte-director de Rovira-Beleta Accessibilitat comenta que “l’accessibilitat és un gran negoci turístic que no s’està aprofitant. Moltes persones amb discapacitats permanents o temporals, viatjarien més si hi hagués entorns i establiments turístics amb Accessibilitat Universal i, a més, ho farien acompanyats de la seva família, amics, etc,, el que multiplicaria els beneficis econòmics de les empreses turístiques i augmentaria la competitivitat del país”.

A més d’afavorir el descens de l’estacionalitat, el turisme accessible podria generar més de 100.000 llocs de treball, segons el darrer informe de la Fundación Adecco, principalment en serveis de transport, allotjament, restauració, menjars i begudes.

Si a aquesta xifra afegim una estimació de 14.000 nous contractes que es crearien en l’àmbit de la Informació i la Comunicació accessible (el 3% dels contractes que firma anualment el sector), el potencial de llocs de treball que podrien generar-se pujarien a 104.806.

Aquests professionals de la comunicació dedicarien els seus esforços a optimitzar l’experiència d’usuari del turista amb necessitats d’accessibilitat: possibilitar la navegació en pàgines web de reserva de viatges, generar aplicacions mòbils i altres adaptacions que permetin a l’usuari accedir a l’oferta turística en igualtat de condicions.

Per últim, i segons Mesonero “si volem anomenar-nos una societat madura i desenvolupada no podem passar per alt el criteri d’accessibilitat, ja que suposaria, no només el qüestionament de la qualitat de la nostra oferta turística, sinó la privació d’un dret fonamental, com és el turisme, a les persones amb necessitats d’accessibilitat”.

Els reptes del turisme accessible

En el Informe Turismo Inclusivo y Empleo de la Fundación Adecco s’aborden els reptes que ha d’afrontar el sector per aconseguir un turisme accessible integral. Aquests són:

1) Construir una “cadena d’accessibilitat” completa. Molt sovint, quan parlem de

turisme accessible pensem només en l’accessibilitat del lloc de destinació. No obstant, en la planificació del viatge intervenen en moltes fases: la reserva en línia o en l’agència de viatges, el desplaçament fins al punt d’arribada, l’accés a l’allotjament turístic, la volta al lloc d’origen … l’accessibilitat ha de ser present en tots els enllaços, però actualment existeix una gran desconexión entre els mateixos, sent habitual que algun dels presents carències d’accessibilitat En aquest sentit, no podem parlar d’una “cadena de accessibilitat “completa ni, per tant, d’un turisme accessible de qualitat.

2) Contemplar a totes les persones (experiències integrals). El desenvolupament del turisme accessible en el nostre país s’ha basat, tradicionalment, en la publicació de guies de viatge que inclouen destinacions de viatge i serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Aquestes publicacions són meres inventaris de recursos que no contemplen les necessitats de les persones amb altre tipus de discapacitats (sensorials, intel·lectuals), i per això resulten molt deficients.

3) Homogeneïtzar criteris d’accessibilitat- creació distintiva oficial. No existeix un distintiu únic de turisme accessible a Espanya, amb pautes homogènies en les diferents adaptacions. Com a resultat, l’oferta turística accessible no és confiable, la informació és inexacta i això reverteix en contínues reclamacions dels usuaris, que es veuen obligats a trucar prèviament per contrastar la informació que han trobat. El desconeixement està darrere d’aquestes situacions i podria resoldre’s amb unes pautes clares i riguroses, recollides en un distintiu únic i oficial.

Per això, i segons Enrique Rovira-Beleta, arquitecte-director de Rovira-Beleta Accesibilidad: “es cada vegada més necessari realitzar estudis de diagnòstic de l’accessibilitat al turisme, per comprovar les millores a realitzar, i implementar un segell de qualitat de l’accessibilitat homologat per les Comunitats Autònomes “.

4) Reduir els costos. Habitualment es continua plantejant l’accessibilitat com un element excepcional. Es parla de “habitacions adaptades”, com si fos un lloc, en lloc d’un element normalitzat. A més, normalment estan ubicats en hotels de un poder

adquisitiu alt, incrementant el cost que té que assumir una persona que vulgui accedir a aquestes habitacions. Segons Enrique Rovira-Beleta, arquitecte especialista en accessibilitat, “en la majoria dels establiments hotelers només disposen de les habitacions accessibles a les que obliga la normativa, si han realitzat obres en la seva instal·lació, i algunes vegades, estan ubicades en els espais menys atractius: són interiors, llunyanes i no s’utilitzen amb normalitat, quan podrien ser moltes les habitacions accessibles amb petits canvis i, a més ser d’ús per a tots, al ser més còmodes i segurs “.

5) Accessibilitat com un element normalitzat i desapercebut. En l’actualitat, les actuacions d’accessibilitat segueixen sent massa evidents i especials; no obstant, l’accessibilitat de qualitat és la que passa desapercebuda, segons Enrique Rovira-Beleta: “l’objectiu de l’accessibilitat desapercebuda és simplificar la vida de tots, fent que els productes, serveis, espais, comunicacions i entorns són més útils per a un major nombre de persones, amb un cost econòmic addicional baix o nul i un disseny normalitzat. El concepte d’accessibilitat desapercibida es dirigeix ​​a persones de totes les edats, talles i capacitats i, amb freqüència, es basta amb introduir alguns petits canvis per fer que un producte resulta molt més flexible i usable per un major nombre de persones “.

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*