Què fa una noia com jo en un lloc com aquest?

Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone

reunió representants impd ada colau
Reunió de representants de l’IMPD amb l’alcaldessa Ada Colau // Foto: FCSD

Us vull explicar en què consisteix la meva tasca al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona (IMPD). Però primer de tot, deixeu-me que em presenti. Em dic Montse. Ara tinc 36 anys i al mes de maig en faré 37. Visc independent amb una amiga, treballo en una empresa ordinària i tinc la Síndrome de Down. També sóc redactora d’Èxit21 i membre de l’Assemblea de Drets Humans de la Fundació Catalana Síndrome de Down.

Ara que ja em coneixeu una mica ja us puc explicar el què faig a l’IMPD. El passat 2 de juliol vaig ser escollida vocal del Consell Rector de l’IMPD representant a les persones amb discapacitat intel·lectual. És el primer cop que una persona amb discapacitat intel·lectual es presentava a aquestes eleccions. Fins ara es presentava un representant legal. ¿I qui millor per aquesta tasca que una persona que té discapacitat intel·lectual?.

COLAU, LA PRIMERA ALCALDESSA QUE REP ELS REPRESENTANTS DE L’IMPD

Estar a l’IMPD fa que em passin coses que mai hagués imaginat que em passarien, com per exemple fer una campanya electoral, gravar un vídeo o conèixer a l’Ada Colau.

El dimecres dia 11 de gener vaig anar a una recepció amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, juntament amb els altres representants del Consell Rector. Cada un de nosaltres va dir el que havia de dir. Jo vaig explicar que a la Renfe hi ha barreres arquitectòniques, com per exemple a Montcada. També vaig dir que hem de poder treballar en una empresa ordinària, tenir un bon sou i que tots els nens i nenes vagin a una escola ordinària. Que els pisos de Barcelona no siguin tan cars, que siguin més barats. Que s’ha de conscienciar als mitjans de comunicació i a la societat en general perquè estiguin més informats sobre el que és la discapacitat intel·lectual (la que jo represento) i que es tingui un llenguatge més respectuós cap a nosaltres. Em va agradar conèixer l’alcaldessa Colau i poder exposar les nostres demandes.

REIVINDICAR ELS NOSTRES DRETS

Per presentar-me a les eleccions vaig comptar amb el suport de l’Assemblea de Drets Humans de la Fundació Catalana Síndrome de Down que em van ajudar a preparar el meu programa electoral. Aquest consta dels següents punts:

  • El dret a l’escolarització en centres educatius ordinaris per a tots els nens i nenes.
  • La integració laboral en empreses ordinàries per a totes les persones independentment de si tenen o no alguna discapacitat.
  • Treballar pel dret a vot per a les persones amb discapacitat.
  • Lluitar contra l’assetjament o discriminació per la condició de persona amb discapacitat.
  • Conscienciar la societat en general i els mitjans de comunicació en particular per a que dispensin a les persones amb discapacitat intel·lectual un tracte respectuós i inclusiu, evitant els tòpics i els conceptes erronis.
  • Defensar el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a viure independents mitjançant pisos de protecció oficial o de lloguer oficial. També promoure programes de suport a l’autonomia a la pròpia llar.

INVERTIR EN CONSCIENCIACIÓ I FORMACIÓ

En una de les reunions del Consell Rector vam haver de decidir en què volíem gastar la nostra part de 100 mil euros de pressupost de l’IMPD, a repartir entre els projectes dels cinc candidats que vam guanyar les eleccions. Jo vaig decidir destinar la meva part a:

1- Fer una campanya publicitària de conscienciació amb pancartes, o altres mitjans, perquè la societat respecti els nostres drets i vegi que les persones amb discapacitat intel·lectual podem complir tots els punts del meu programa.

2- Fer un estudi de la realitat econòmica de les persones amb discapacitat intel·lectual, perquè veieu que ens és molt difícil pagar els pisos.

Per acabar, dir que em sento orgullosa de mi mateixa i de poder representar les persones amb discapacitat intel·lectual. Espero fer-ho el millor possible. Moltes gràcies.

Autora: Montse Vilarrasa

Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone

Deixa un comentari