“Moltes dones amb discapacitat no saben que tenen drets”, i aquest és un dels primers obstacles que cal superar per fer front als maltractaments i la discriminació que pateixen. Així s’expressava la directora de l’Observatori de la Discapacitat Física (ODF), Pilar Díaz, en la Jornada ‘Dones i Discapacitat’ del COCARMI, celebrada ahir a Barcelona i en la qual va apel·lar a la importància de la formació del col·lectiu com a primer pas per al seu apoderament i presa de les seves pròpies decisions. Segons dades que va presentar a la jornada, el 55 per cent de les dones amb discapacitat només té estudis primaris. “Cal que les joves amb discapacitat es formin, perquè sense formació seran més dependents de les persones del seu entorn”, va afegir. I continuà: “tenim dades que corroboren que la dona amb discapacitat pateix una discriminació
múltiple” i és més vulnerable davant situacions de violència i/o maltractaments. La baixa autoestima, la por de denunciar, les barreres de comunicació i accessibilitat a l’hora de posar la denúncia, la dependència de l’agressor, les dificultats d’expressió i viure en espais propensos a patir abusos són alguns factors que fan que les dones amb discapacitat siguin més vulnerables. Els abusos poden ser físics, emocionals, sexuals… i es poden manifestar no només de forma activa sinó també de forma passiva, per omissió o negligència, com abandonament o desnutrició. De les moltes recomanacions que va fer per capgirar la situació, la directora de l’observatori va insistir en l’apoderament de les dones i, com a pas previ, la recerca de dades, la realització d’estudis que ajudin a tenir una “foto” de la situació a partir de la qual actuar. Així mateix, va denunciar la manca d’accessibilitat dels centres d’acollida per a dones amb discapacitat maltractades.
Per la seva banda, la venedora de cupons Isabel Sánchez, va explicar la seva experiència de víctima de violència masclista, on “com nosaltres ens sentim tan malament acabem creient que som inferiors” i es mostrà molt agraïda a l’ONCE pel suport que hi ha trobat. Tot seguit, Judith Avellaneda, agent del Grup Central d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra, va explicar com actua aquest cos en l’abordatge de la violència de gènere, amb quins recursos compten en el cas de les persones amb discapacitat i va fer una crida a que “també familiars, amics i, en general l’entorn, denunciï les situacions de violència de gènere que conegui”. Avellaneda parlà de les dificultats de les víctimes per denunciar degut al vincle afectiu i emocional que generalment mantenen amb l’agressor i perquè creuen que no se’n sortiran, a banda dels sentiment de vergonya i culpa de la pròpia víctima: “tot això és un plus que hem de treballar”.
En la intervenció de Marta Capdevila, vicepresidenta de l’associació ACAPPS, sorda de naixement i dibuixant, explicà la seva lluita com a persona sorda oralista (parla i llegeix els llavis) i com la seva afició i traça amb el dibuix ha estat l’origen de la seva professió d’il·lustradora. Capdevila té quatre fills, un dels quals, el Marcel, també sord, “que parla, parla i no calla”. En la darrera part de la jornada, Anna Delclòs, de la fundació Randstad, exposà la tasca d’aquesta entitat en la inserció de persones amb discapacitat laboral al mercat laboral, així com els diversos programes que impulsa per facilitar a les empreses el compliment de la reserva legal del dos per cent de persones amb discapacitat a les plantilles en les empreses de més de 50 treballadors. En la darrera ponència, la responsable del Servei d’Inserció Laboral de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC), Ruth Trabal, va explicar la passió amb què acompanya les persones amb discapacitat que busquen feina en el seu camí cap a la inserció. A diferència d’experiències anteriors, que desencoratgen les persones amb discapacitat de buscar una feina, Trabal va dir que “fem un entrenament per a l’èxit i ens centrem més en la persona que en la discapacitat” perquè “tots, amb discapacitat o no, podem treballar”, i “els fem veure que són capaços i descobrim amb el candidat tot allò que pot fer”. Des de la FECETC es donen eines: “treballem amb passió perquè creiem en la igualtat”. En acabar, la secretària tècnica del Cocarmi, Meritxell Caralt, va llegir, adaptat perquè el pugui entendre tothom, el manifest-violència-masclista elaborat pel Comitè Estatal de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) i la Fundació Cermi Mujeres amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista, que té lloc cada 25 de novembre.
La jornada es va fer en conveni amb el departament de Treball, Benestar Social i Famílies de la Generalitat i amb el suport de la fundació TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) dins la campanya ‘Mou-te per les persones amb discapacitat’.