Lluita contra l’estigma de la salut mental a l’àmbit sanitari amb el projecte “La Consulta”

Es un projecte fet a la Regió Sanitària de Girona del Servei Català de la Salut

la consulta lluita estigma salut mental atenció primària
Es tracta de sensibilitzar al professional sanitari sobre l’estigma de la malaltia mental // Foto: DIXIT

La Consulta” és un projecte desenvolupat a la Regió Sanitària de Girona del Servei Català de la Salut que lluita contra l’estigma de la salut mental en l’atenció sanitària. Es tracta d’una eina per a la reflexió que vol erradicar la conducta estigmatitzada del professional sanitari cap a la malaltia mental del pacient a partir de la sensibilització.

Està coordinat per la Fundació Campus Arnau d’Escala conjuntament amb la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària, la Nave Va, el Gabinet d’Estudis Socials, la Fundació Drissa i la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines. A més, hi participa l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques d’on provenen persones amb trastorn mental que ajuden en el disseny i la gestió, i compta amb el finançament de l’entitat Obertament.

El projecte es va iniciar amb uns qüestionaris plantejats a 260 professionals d’atenció primària i especialitzada, i a 80 persones usuàries de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària de les comarques gironines. L’objectiu va ser mesurar l’impacte de la conducta dels professionals en els pacients atesos amb problemes de salut mental. Els qüestionaris exposaven quatre situacions hipotètiques que podien passar en una consulta entre metge i pacient: dos en l’àmbit de primària i dos en l’àmbit d’especialista. Es van formular a professionals i usuaris per veure com actuarien en cada cas i poder conèixer les dues perspectives.
A partir dels resultat obtinguts en els qüestionaris es van elaborar uns vídeos de conscienciació i prevenció on es mostren els principals comportaments dels sanitaris des del punt de vista de l’estigma i els efectes en les persones ateses.

L’estigma a Girona

De l’anàlisi de les respostes sobre intencions de conducta administrats durant l’any 2017, s’extreuen unes dades globals en quant a la tendència dels professionals i la percepció dels usuaris a les comarques de Girona. Es classifiquen en cinc aspectes: atribució de comportaments del pacient al trastorn mental, conducta no estigmatitzant amb el pacient, evitació (tendència a evitar tractar el cas en profunditat per disminuir el risc de conflicte), invisibilització (desvalorització de l’autonomia del pacient) i altres actituds principalment associades a la mala praxi.

El 37% dels sanitaris associa les actituds del pacient amb la seva malaltia mental mentre que el 32% afirma, en canvi, que el pacient rep el mateix tracte que la resta d’usuaris i que és atès sense tenir en compte el trastorn mental. Per una altra banda, el 22% s’inclina per derivar el pacient amb malaltia mental a un altre especialista per evitar el risc de conflicte, i el 7% reconeix no considerar l’autonomia del pacient i opta per consultar amb els familiars o acompanyants.

Pel que fa a la percepció dels pacients, les dades són similars als professionals sanitaris i, en aquest cas, un 23% creu que són tractats sense tenir en compte el seu trastorn mental. Com a exemple d’aquesta tendència hi ha el cas del Manel, malalt d’esquizofrènia, que visita la metgessa del CAP amb la seva germana perquè l’hi fa mal el peu. En el moment de l’exploració, el Manel s’hi resisteix i diu que vol marxar. Una correcta actuació de la metgessa en aquest cas seria explicar prèviament al Manel en què consisteix l’exploració, assumint que qualsevol pacient té dret a conèixer com se l’atendrà. Segons les respostes dels qüestionaris, 7 de cada 10 professionals tractarien el Manel de la mateixa manera que a qualsevol altre usuari, mentre que només 3 de cada 10 pacients percep una conducta no discriminatòria per part del metge en aquesta situació.

A l’acte de presentació, que va tenir lloc el febrer a Girona, es van projectar els vídeos perquè els professionals assistents de l’àmbit sanitari i d’afers socials veiessin l’impacte de certes actituds i poder fer-los coneixedors dels comportaments correctes i no discriminatoris. També va tenir lloc una taula rodona amb el títol “Discriminació i impacte: el contrast entre les intencions de conducta dels professionals i la percepció de les persones ateses” on van participar tècnics i professionals de l’àmbit sociosanitari. I per últim, es van realitzar diversos tallers dramatitzats.

Per conèixer tota la informació relativa a tots quatre casos i els detalls dels resultats de l’estudi, podeu consultar el portal web de la Fundació Campus Arnau d’Escala on també hi trobareu disponibles els qüestionaris i els vídeos.

Font: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials

Deixa un comentari