Amb motiu del Dia Internacional de la Dislèxia, les associacions de persones dislèxiques van demanar dimarts passat un marc normatiu i de formació per als professors universitaris que garanteixin l’atenció als alumnes afectats per aquest trastorn neurològic, que afecta a un 10% dels espanyols i que causa el 40% dels fracassos escolars.
Tot i que a l’any 2012 es va elaborar un document per la Comissió Tècnica de la Universitat i Discapacitat a Catalunya (UNIDISCAT) amb recomanacions per atendre a les persones amb dislèxia a la universitat, aquest suport a resultat insuficient per Neus Buisán, la directora de l’Associació Catalana de la Dislèxia, que va assegurar que “el professorat, tant de les universitats com dels col·legis es mostra preocupat i desorientat a l’hora d’atendre als alumnes afectats per aquest trastorn”.
A Catalunya s’apliquen algunes mesures per als dislèxics, com oferir més temps en les proves d’accés a la universitat i utilitzar un criteri diferent per penalitzar les faltes d’ortografia. Per poder comptar amb aquestes mesures és necessari comptar amb el diagnòstic mèdic de dislèxia i haver seguir un pla individualitzat a primer i segon de batxillerat.
La dislèxia és una trastorn neurològic crònic que en bona part és genètic i que afecta a la lectoescriptura, encara que no a les habilitats cognitives. A les persones afectades els costa identificar els sons fonològics i traduir-los en una determinada lletra.