Les dones amb discapacitat pateixen una doble discriminació per ser dones i  tenir una discapacitat

Dincat denuncia aquesta situació en el Dia Mundial de la Dona

cartell dones discapacitat discriminació
Cartell de denuncia de la doble discriminació de les dones amb discapacitat // Foto: Dincat

Amb motiu del Dia Mundial de la Dona, que es celebra avui, Dincat vol donar visibilitat a les situacions de violència i discriminació que pateixen les dones amb discapacitat intel·lectual. L’abús físic, emocional, sexual o econòmic, són algunes de les violències que enumerarem. En l’actualitat aquesta doble discriminació i violència no està suficientment reconeguda, ni estudiada.

La federació, que agrupa 300 entitats socials i representa els drets de més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, denuncia una doble discriminació, pel fet de ser dona i per tenir una discapacitat. Això es tradueix a la vegada en una situació de violència econòmica, violència sexual i física i violència de gènere.

A Catalunya, l’any 2016, vivien un total de 267.924 dones amb discapacitat valorada, un 50,6% de les persones amb discapacitat. En edat activa, de 16 a 64 anys, viuen a Catalunya 129.981 dones amb discapacitat reconeguda, de les quals 15.602 són dones amb discapacitat intel·lectual.

Violència econòmica

Si en la població sense discapacitat al voltant del 60% de la població està treballant, només el 22,8% de les dones amb discapacitat treballen actualment a Espanya, segons l’informe ODISMET de la Fundació ONCE. Això evidencia que les dones amb discapacitat s’enfronten a grans dificultats per accedir al mercat de treball.

La taxa d’atur està distribuïda també de manera desigual: un 54,1% de dones aturades, davant d’un 45,9% d’homes a l’atur. La presència de les dones amb discapacitat en el mercat de treball és molt inferior a la dels homes. En l’empresa ordinària, les dones contractades van suposar només el 39,1%. En els Centres Especials de Treball la presència de dones és encara inferior: només un 37,0%.

Tant en l’àmbit del Treball Protegit com en el mercat ordinari s’està molt lluny de la paritat. Les dones amb discapacitat estan tenint iguals o majors problemes per tal de recuperar els nivells d’ocupació anteriors a la crisi, amb més dificultat d’incorporar-se al mercat laboral que els homes.

A més, la seva presència en el mercat de treball es veu afectada per l’existència d’una important bretxa salarial, dada que salta a la vista si es comparen els seus salaris amb les retribucions que perceben els homes amb discapacitat. Segons l’informe ODISMET, la mitjana salarial dels homes amb discapacitat és de 20.502,60€ anuals, davant d’una mitjana salarial entre les dones amb discapacitat de 16.732,40€.

Violència sexual i física

El darrer estudi sobre victimització elaborat per Dincat i la Fundació Vicky Bernadet al 2016, demostra que les xifres de victimització sexual afecten sobretot les dones. Cinc de cada deu dones i dos de cada deu homes han patit algun tipus de victimització sexual: tocaments (29% dones, 12% homes), relacions sexuals no desitjades amb penetració (24,5% dones, 7% homes). En el cas de la victimització electrònica, de cada deu persones entrevistades, dues han patit ciberassetjament o assetjament sexual a través de les xarxes socials.

El dret a la sexualitat està molt més reconegut entre els homes amb discapacitat que entre les dones amb discapacitat. Això es materialitza en la desinformació sobre anticoncepció, esterilització forçosa, avortaments coercitius, etc. Esterilitzar sense consentiment és contrari al dret a decidir sobre la pròpia salut, sexualitat i reproducció i és una forma de violència, el qual viola les prescripcions de la Convenció sobre els Drets de les persones amb Discapacitat de la ONU. És també un acte irreversible i reflex d’un model paternalista de societat que nega la capacitat de decisió.

Segons les últimes dades elaborades pel COCARMI, en el període 2006-2016, els jutjats de família de Catalunya han resolt 167 procediments d’esterilització a persones amb capacitat d’obrar modificada.

Violència de gènere

Les dones amb discapacitat també són víctimes de violència de gènere. Es troben amb molts obstacles a l’hora de trobar recursos adequats que donin resposta a les seves necessitats: dificultats d’accés als punts d’informació i assessorament a causa de barreres arquitectòniques i de comunicació, obstacles afegits per accedir a la justícia, incredulitat i sospita en relació als seus testimoniatges.

A això cal sumar-li que desconeixen el que significa l’abús i no són conscients dels seus drets. Sovint segons l’entorn en el que es trobin, són els mateixos pares i/o tutors els qui decideixen si cal denunciar o no. També existeix un risc més baix que perceben els agressors de ser descoberts.

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. [Article] Doble discriminació, per ser dones i tenir una discapacitat. • Jornada Sexoafectivitat DID

Deixa un comentari