Integrar per Responsabilitat

Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone

àlvaro solà opinió integrar

Em disculpareu per la extensió d’aquest article. L’arrel, que em motiva, a escriure l’esmentat, no és, cap altre més, del deixar constància de la meva preocupació pel poc interès emprat per la societat en un tema tan transcendental com és la integració. Qui em coneix, prou bé, sap perfectament, de que la meva preocupació ha esdevingut, esdevé i esdevindrà sempre que tothom pugui viure amb la major dignitat possible. Una dignitat de la qual som mereixedors tots i totes.

Certament parlar d’integració és parlar de dignitat. És fa necessari parlar d’aquesta relació i així ho vull fer. Sempre he pensat, amb bona fe, que una societat, és digna, entre altres coses, de ser reconeguda, com  a societat, en quan integra els diferents col·lectius que la conformen al voltant d’una mateixa taula de justícia, pau i solidaritat fent realitat la irrenunciable igualtat d’oportunitats

Per tant, les societats madures, també dignes, no integren per compassió sinó per responsabilitat. No dic cap bestiesa, a parer meu, si afirmo, ben clar, que la societat d’avui es mou per diners i no somriures. La idolatria del materialisme no té límits avui i ens perjudica malgrat no adonar-nos.

Quan dic somriures, que quedi clar, no em refereixo, tan sols,  a aquesta expressió d’alegria, que també, sinó, en primer terme, a la capacitat humana d’actuar amb allò que diem amplitud de mires. Qui mira així, es incapaç, de ser indiferent al drama de molta gent. Hem de ser capaços de mirar més el melic de l’altre que el propi.

Jo vull viure en una societat de persones valentes i responsables que integren perquè són conscients, de primera mà, que aquesta és la nostra acció. Aquella que dona sentit a les altres i que us engresco, de veritat, a portar-la a terme. Jo no vull compartir el pessimisme egocèntric d’aquells que tot ho veuen fosc.

No podem oblidar que la situació d’avui és la conseqüència d’ahir. Fent autocrítica, que és saludable, fer-ne sovint, no hem sabut, encara avui, trencar els estereotips envers les persones amb discapacitat per exemple. No és adient, en cap societat, tractar algú com una persona de segona categoria i més encara les persones que pateixen, ja que, són aquestes, les que més lliçons ens donen.

Integrar per responsabilitat exigeix, a cadascú, prendre consciencia del que som i volem ser. La integració responsable, no compassiva, és aquella que perdura durant un temps i en la qual s’accepta, es respecta i s’ajuda a fer-lo realitat el projecte vital que tots tenim.

Esdevindria una greu injustícia, per part nostra, no tenir present la paraula integració en la nostra vida diària com també ho seria fer una distinció, mancada d’intel·ligència, per qualsevol paràmetre entre persones que conviuen dins el mateix entorn.

I dic tot això, perquè soc conscient, que d’integrar, dissortadament, en sabem poc. Integrar entenent-lo com la unió d’una persona o més en un entorn concret beneficiant ambdues parts. Es a dir la persones i l’entorn. Desitjo que aquest article sigui un motiu de reflexió pel conjunt de la societat i un missatge encoratjador per tots aquells que , encara avui, no posen de la seva part perquè aquest verb integrar sigui conjugat en el present.

ÀLVARO SOLÀ PÉREZ Jove actiu

Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone

Deixa un comentari