La família: Una contribució essencial

àlvaro solà la família
Àlvaro Solà
Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone
àlvaro solà la família
Àlvaro Solà

Sociològicament una família no pot coexistir sinó se li reconeix la seva contribució al mig d’una societat on manquen certs referents socials. Persones, d’edats diferents, que intentar donar, el seu temps, lliure i ocupat, per tal de fer una mica millor la vida dels que viuen al seu voltant

La família ha de poder garantir que els drets dels seus membres siguin sempre objecte de respecte. Quan en un nucli familiar s’obliden dels drets, en ella, pot esdevenir, certs patrons de conducta autoritaris i restrictius de llibertat. L’autenticitat d’una família no és altra que la d’acompanyar, des de la proximitat, als que ho necessitem, sense ser plenament conscients.

Al llarg de la història el concepte família, per múltiples factors, ha estat subjecte a modificacions i avui segueix sent-ho. No obstant això mai, repeteixo mai, hem de deixar d’associar família amb afecte. Si una família no mostra afecte difícilment seus membres seran algun dia persones autònomes i felices.

Una bona família ajuda a canviar el món. Ens ha d’ajudar a seguir treballant cap a una nova manera d’estimar sense esperar ser estimat. Cap a una nova manera d’abraçar la llibertat sense esperar ser esclaus addictes del fet de ser lliures

La família no pot tancar els ulls davant la situació de maltractament que pateixen els fills per part dels pares i a la inversa. Cal educació perquè no es doni i valors sòlids per ensenyar des de ben petits.

A les escoles esdevindria necessari que s’ha ensenyes a respectar fins a l’extrem als qui conviuen amb nosaltres. No podem tolerar certes conductes agressives i potser radicals que cerquen fer mal a la humanitat.

Les famílies tenim, hem d’ésser conscients, una tasca a fer i de la qual no podem abdicar. Aquesta tasca es resumeix en ensenyar a ser feliç. Ser feliç, convé recordar, es fer allò que vull fer amb harmonia amb un mateix i amb els que tinc a la vora assumint les conseqüències, positives i negatives, que se’n deriven de tota conducta humana.

La felicitat no pot ser mai un desig sinó una realitat en constant moviment. Si ens considerem, una mica feliços, vol dir, al meu entendre, que tenim algú a qui estimar, el qual, mica en mica, ens ensenya que l’amor es allò, solament allò, que dona la veritable felicitat.

Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone

Deixa un comentari