La discapacitat física: què es i quins tipus hi ha?

senyal discapacitat física
Senyal indicativa de discapacitat física // Foto: ODF

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix la discapacitat com “un fenomen complex que reflecteix una interacció entre les característiques de l’organisme humà i les característiques de la societat on viu”. El terme engloba els problemes que afecten a una estructura o funció corporal, a les limitacions en l’activitat i a les restriccions en la participació que aquests comporten.

Entre els diferents tipus de discapacitat, la discapacitat física motòrica es dóna quan una persona té un estat físic que li impedeix de forma permanent i irreversible moure amb la plena funcionalitat del seu sistema motriu. Afecta a l’aparell locomotor i incideix especialment en les extremitats, encara que també pot aparèixer com una deficiència en la mobilitat de la musculatura esquelètica.

La major part de la discapacitat física (més d’un 80%) és sobrevinguda després del naixement per condicions comunes i accidents de tota mena.

De manera més minoritària, aquestes afectacions poden originar-se durant l’embaràs, per problemes genètics o durant el part.

Tipus de discapacitat física

Es diuen discapacitats físiques orgàniques aquelles que afecten al capdavant, la columna vertebral i les extremitats inferiors i superiors; afectació d’òrgans i vísceres a les que afecten els aparells respiratori, cardiovascular, digestiu i urinari i als sistemes metabòlic i immunològic; i dèficits de les estructures musculars relacionades amb el moviment de les extremitats. Aquestes últimes es qualifiquen segons la gravetat, la naturalesa dels canvis que produeix en el moviment i la seva localització.

Les deficiències es denominen segons el nombre d’extremitats i les parts del cos que afecten: la monoplegia, que és la paràlisi d’una única extremitat; la paraplegia, que suposa la paràlisi en la meitat inferior del cos; la tetraplegia, la pèrdua de mobilitat en totes les extremitats i l’hemiplegia, la paràlisi d’un costat del cos.

Condicions que produeixen disfuncionalitat física

La discapacitat motora pot donar-se per una condició genètica, com en el cas de la fibrosi quística, o a causa de causes externes com accidents i amputacions. No obstant això, altres vegades pot aparèixer com a símptoma d’algunes condicions que afecten el cervell, a la medul·la espinal o la pròpia musculatura. Algunes de les més comunes són les següents:

Danys cerebrals:

  • Dany Cerebral Adquirit (DCA). El DCA és una lesió sobtada en el cervell. Apareix de forma abrupta i pot presentar una gran varietat de seqüeles; entre elles, alteracions físiques.
  • Paràlisi cerebral. Es tracta d’una afectació crònica originada durant el desenvolupament cerebral del fetus o el nadó. Produeix greus efectes en la motricitat, com ara la rigidesa, agitació, convulsions o fins i tot una paràlisi completa de la musculatura.

Danys en la medul·la espinal:

  • Lesió medul·lar. Una lesió a la medul·la espinal es produeix quan aquesta rep massa pressió i / o se li talla el reg de sang i oxigen, i sovint causa una discapacitat física permanent. Pot portar a una disfunció motriu i sensorial.
  • Espina bífida. L’espina bífida és una formació incompleta del tub neural durant la gestació. Tot i que el rang de símptomes és variable, en els casos greus pot comportar discapacitats físiques com paràlisi a les cames.
  • Esclerosi múltiple. Dany a la capa de mielina que recobreix la medul·la espinal i que pot ocasionar una gran diversitat de símptomes; entre ells, la pèrdua de control motriu i la disfunció del sistema locomotor.

Danys a la musculatura:

  • Distròfia muscular. Es tracta d’un conjunt de trastorns que condueixen a la debilitació i la pèrdua de massa muscular. Els símptomes poden incloure dificultat per caminar, per respirar o empassar, restriccions en la moció conjunta i problemes al cor i altres òrgans.

FontObservatori de la Discapacitat Física (ODF)

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*