COCEMFE Barcelona i l’Advocacia Catalana alerten de l’incompliment de la Llei que garanteix l’accessibilitat universal

El 4 de desembre va acabar el termini que marca la Llei de les Persones amb Discapacitat

Jornades Acessibilitat alerten incompliment llei cocemfe bcn
Carles McCragh i Mª Pilar López durant la inauguració de la jornada // Foto: Cocemfe BCN

El Consell de l’Advocacia Catalana i la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica Francesc Layret COCEMFE Barcelona han alertat de les conseqüències de l’incompliment de la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social, que estableix que el 4 de desembre de 2017 tots els béns, productes, entorns i serveis han de ser accessibles a tothom. També la Llei catalana 13/2014 de 30 d’octubre garanteix l’accessibilitat universal a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat conforme a les condicions bàsiques de no discriminació. Ho han fet en marc de la Jornada “Drets, accessibilitat i compliment normatiu. Què fer a partir del 5 de desembre?” que es va celebrar aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès.

La conseqüència immediata d’aquesta realitat és que les persones amb discapacitat segueixen sense poder exercir els seus drets bàsics i llibertats, la qual cosa condiciona i obstaculitza el seu desenvolupament personal i l’accés als recursos i serveis en qüestions elementals com l’habitatge, el transport, l’educació, el treball la tecnologia o l’oci. Per Carles McCragh, president del Consell d’Advocacia, “l’accessibilitat és una qüestió de drets humans i la manca de la mateixa una discriminació i violació dels drets de les persones amb discapacitat”.

banner-electium_300x250_v2

McCragh va afegir que “si la ciutadania no té un fàcil accés a tots els instruments de la justícia, i el primer d’ells els edificis i lloc s’;imparteix, és en aquest llindar és on comença una veritable injustícia”;. És per aquest motiu que “l’Advocacia Catalana ha de treballar perquè tots els edificis judicials i els Col·legis d’Advocats siguin accessibles per a tota la ciutadania”, va concloure el president de l’Advocacia Catalana.

Per la seva banda, la presidenta de la COCEMFE Barcelona, Ma. Pilar Díaz, va dir que “el 4 de desembre s’ha comprovat que garantir els nostres drets i llibertats no ha estat una prioritat, ja que seguim tenint un país ple de barreres, la qual cosa indica l’incompliment crònic de la llei i la falta de polítiques compromeses amb els problemes de les persones”.

“Perquè tothom es faci una idea del que estem parlant, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, hi ha 265.609 persones amb discapacitat, aproximadament la població de l’Hospitalet de Llobregat. És a dir, ens hauríem d’imaginar la segona ciutat més gran de Catalunya amb tota la seva població amb problemes per entrar i sortir de casa seva, moure’s en transport públic, sense poder treballar o tenir una educació adequada. Aquesta és la grandària del problema”.

Anxo Queiruga, president de COCEMFE Espanya, va destacar en la seva intervenció que, a pesar que amb l’aprovació en 2013 d’un text refós de la normativa sobre discapacitat ha millorat l’aplicació de la mateixa, de les consultes en matèria de discapacitat i de l’acció que fan les organitzacions des de temps immemorials perquè es conegui l’accessibilitat universal, “queden moltes coses per fer, començant per les administracions, que han
estat les primeres a incomplir les seves obligacions”, va dir.

Queiruga també va fer una crida al Govern central perquè aprovi el Pla Nacional d’Accessibilitat i el Reglament de condicions d’accessibilitat universal i no discriminació de les persones amb discapacitat, perquè estableixi un nou sistema d’infraccions i sancions que garanteixi l’accessibilitat i perquè vetlli per l’aplicació efectiva de la llei per acabar amb la impune vulneració dels drets de les persones amb discapacitat.

“Les organitzacions de discapacitat estem a la seva disposició per seguir avançant i arribar a la meta perquè la carrera d’obstacles ha d¡acabar ja. Tota la ciutadania, tingui o no discapacitat, pot fer costat implicant-se cada vegada que detectin falta d’accessibilitat, ja que un món accessible és un món per a totes les persones”, va concloure.

La manca d’accessibilitat, en dades

Des del punt de vista poblacional, l’accessibilitat és fonamental per al 10% de la població, necessària per al 40% (gent gran) i confortable per al 100%. En contrast amb les necessitats, aquestes són les dades que deixa la realitat:

En l’accés a l’habitatge, 1 de cada dues llars on viu una persona amb discapacitat té barreres en l’accés, trobant-se les principals a la porta d’accés a l’edifici i/o a l’interior del mateix fins a la porta d’entrada a l’habitatge. Aquestes xifres impliquen que 305.400 persones han hagut de canviar de domicili per motiu d’accés a la llar o mobilitat, segons dades de l’Observatori de l’Accessibilitat Universal a l’Habitatge a Espanya 2013.

En l’accessibilitat al transport públic, (Baròmetre CIS 2013), a 3 de cada 4 persones amb discapacitat els resulta difícil o molt difícil l’accés al transport públic. I en general, la percepció de barreres en la mobilitat entre les persones amb discapacitat se situa a Espanya en el 59% (Eurostat 2012).

L’accés a la tecnologia és cada vegada més important atès que 2 de cada 3 persones amb discapacitat confien en les TIC per millorar el seu dia a dia (Discapacitat, Integració, el Paper de les TIC, 2015 de l’Observatori de la Discapacitat Física). No obstant això, fins a un 9% de les persones amb discapacitat perceben barreres en l’accés a Internet (Eurostat 2012).

En l’àmbit laboral, segons la mateixa font, 4 de cada 10 persones amb discapacitat perceben barreres per accedir al mercat laboral tot i que la seva integració en el mercat laboral és un factor destacat per aconseguir la seva plena inclusió social.

El camp educatiu és el primer esglaó en la construcció d’una vida digna. Per a això, cal garantir una educació inclusiva que identifiqui i elimini barreres, però, fins a un 22% de persones amb discapacitat perceben barreres a l’educació i a la formació a Espanya (Eurostat 2012).

Aquesta manca d’accés a l’educació i al mercat laboral es concreta en nivells inferiors d’estudis i en taxes d’activitat i ocupació inferiors a la població general en edat de treballar, el que pot acabar en situacions d’exclusió social.

Per acabar aquesta radiografia, només cal dir que en qüestions com la pràctica esportiva, el 64% de les persones amb discapacitat tenen moltes dificultats per fer esport (Baròmetre CIS, 2013). Pel que fa a l’oci, una dada significativa l’aporta l’Observatori de Turisme de l’ONCE segons el qual, fins a un 28% de les persones amb discapacitat no viatgen mai o gairebé mai.

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*