Catalunya acaba sisena al 13è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de futbol de persones amb paràlisi cerebral

La selecció d’Argentina es va proclamar campiona del torneig

catalunya sisena trofeu ciutat barcelona paràlisi cerebral
El català Ismael Grau lluitant un pilota // Foto: FECPC

La selecció d’Argentina es va endur el el 13è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de futbol 7 de persones amb paràlisi cerebral que es va disputar durant la setmana passada al CEM Clot de la Mel, després de guanyar a la final a Estats Units per 5-0.

Els argentins, cinquens en el rànquing mundial de futbol per a persones amb paràlisi cerebral, pràcticament es van passejar pel torneig, guanyant tots els partits que van disputar, marcant un total de 20 gols i encaixant només 2. A més el seu davanter Mariano Morana, va ser escollit millor jugador del trofeu després d’acabar com a màxim golejador amb 12 dianes.

Per la seva banda, la selecció de Catalunya no va poder guanyar cap dels tres partits que va jugar. No obstant, el campionat va servir com a experiència per als més joves, un equip en el que el seleccionador Ramón del Pino afronta un canvi generacional. Cal recordar que la selecció comptava amb el David González, 15 anys, com a jugador més jove.

“Excepte quatre veterans que encara quedem, la nostra és una selecció molt jove amb nens de 15 a 18 anys, que pugen molt bé”, explica en Raül Carrillo, un dels emblemes de la selecció i una veu pesant dins el vestuari. Tot i que els catalans no van poder aconseguir cap victòria en un campionat que va anar de menys a més, perdent clarament en el primer partit contra la selecció dels Estats Units, però acabant jugant de tu a tu per la cinquena posició contra el CP United, campió el 2017, la valoració global és positiva. “Estic molt content pel nivell mostrat per la nostra selecció. Cada any puja el nivell del torneig. Hem de treballar molt i gaudir d’experiències com aquesta”.

Amb dos gols d’Ismael Grau, els de Del Pino arribaven a la mitja part de l’últim partit amb el marcador igualat (2-2). El cinquè lloc semblava possible i la grada es bolcava amb els seus, esperonada pel coratge i la intensitat desplegada. Però l’empenta i la qualitat del quadre de Manchester va acabar decantant la balança i finalment Catalunya va acabar en sisena posició. “És un repte i una superació jugar contra seleccions tan potents. Personalment gaudeixo més jugant contra els millors”, conclou en Raül, que veu en el Ciutat de Barcelona una oportunitat única per seguir millorant.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.