Anomenar la discapacitat en salut mental

discapacitat psiquica salut mental

Els lingüistes sabem que canviar una paraula que refereix una realitat no fa canviar aquesta realitat, sinó que els canvis en les paraules poden respondre a un canvi de mentalitat sobre la realitat que contribueixi a transformar-la.

Hi ha, per exemple, diferents denominacions utilitzades per les entitats de salut mental catalanes per referir col·lectivament les persones amb diagnòstics de trastorns mentals. A banda de les utilitzades per les entitats sense experiència pròpia, com ara «persones amb problemes de salut mental», d’ús freqüent, hi ha, especialment, les utilitzades per les entitats de salut mental en primera persona, que en fan servir una o altra segons la concepció, la identitat i la reivindicació sobre la salut mental sigui una o una altra.

Cal recordar, però, que les persones amb diagnòstics de trastorns mentals som considerades, segons la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD), de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que és la norma internacional, signada i ratificada per Espanya, que recull i empara els nostres drets humans, tot i la seva vulneració sistemàtica, persones amb discapacitat.

Així, nosaltres, a La Foixarda, que és una entitat de salut mental en primera persona que dóna suport i vetlla pels drets dels estudiants amb trastorns mentals a les universitats públiques catalanes, fem servir en el nostre discurs, d’acord amb la CDPD i la nostra concepció de la salut mental, la denominació identitària i alhora reivindicativa «persones amb discapacitat psíquica», amb la voluntat que aquesta denominació que usem i defensem en tant que respon a un canvi de mentalitat sobre la realitat de la salut mental i el nostre col·lectiu en el nostre país, Catalunya —invisibilitzat, estigmatitzat, discriminat, segregat i exclòs de la societat—, contribueixi a transformar-la.

banner-electium_300x250-V3_nou copy

Tenim la convicció que, com altres discapacitats, tot i que la nostra és invisible o, precisament, perquè ho és, es tracta d’una denominació, a més de reivindicativa, entenedora o visibilitzadora, capaç de commoure —una societat que, ben al contrari, ens atribueix uns estereotips i actua, en conseqüència, amb uns prejudicis que no fan sinó discriminar-nos i excloure’ns-en.

Finalment, és necessari recordar també que el concepte actual de discapacitat és un concepte evolucionat que fa èmfasi, segons el model social de la discapacitat, en l’entorn de la persona.

Així, la discapacitat psíquica pot considerar-se, també, com el resultat de la interacció entre un dèficit en la funció psíquica “i les barreres de l’entorn, que suposa una limitació en l’activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions amb tots els ciutadans”.

Convidem a totes les entitats de salut mental catalanes a reflexionar-hi.

Hugo Rovira de Saraleguipresident de La Foixarda

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*