Dijous passat 30 de març es va celebrar la primera de les tres jornades programades del cicle ‘Dones amb discapacitat, apoderem-nos’ organitzades per la Federació Francesc Layret COCEMFE Barcelona amb l’objectiu de donar visibilitat i empoderar a les dones amb discapacitat.
En aquesta primera cita, dedicada als drets de les dones amb discapacitat es va reclamar principalment aconseguir més visibilitat, normalització, inclusió en tots els àmbits de la vida i evitar conductes paternalistes i protectores que anul·len les dones amb discapacitat.
La jornada va comptar amb mig centenar de participants, la majoria dones amb discapacitat. La van inaugurar Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, que va explicar les polítiques del consistori per afavorir les dones, i Pilar Díaz, presidenta de COCEMFE Barcelona i directora de l’Observatori de la Discapacitat Física.
Segons les dades aportades en la conferència inaugural per Míriam Herrero, advocada de Fundació DFA i Coordinadora de la Comissió de Dona de CERMI Aragó, a Espanya hi ha 3’8 milions de persones amb discapacitat de les quals el 60%, són dones que sofreixen una doble discriminació per ser dones i per tenir discapacitat.
Així ho demostren les dades en l’accés a drets fonamentals com l’educació: només el 2’7% de les dones amb discapacitat tenen formació universitària mentre que un 36’6% no té estudis, el 35’1 té estudis primaris, el 15’9% està en situació d’analfabetisme, el 8’8 té l’Ensenyament General Bàsic i el 1’9% té estudis d’ensenyaments professionals.
Idèntica situació es produeix en altres drets fonamentals com l’accés a l’ocupació, ja que els prejudicis a l’hora de contractar una persona amb discapacitat són més fortes si aquesta és una dona, tal com confessen els mateixos ocupadors. De fet el 72% de les dones amb discapacitat que no busca ocupació diu que no ho fa perquè pensa que no trobarà a causa de la seva discapacitat.
La violència de gènere també la sofreixen més les dones amb discapacitat, tant física (16’8% dones amb discapacitat física i 10’4% dones sense discapacitat), com sexual (14’7 dones amb discapacitat i 8’1% sense discapacitat), econòmica (18’5% dones amb discapacitat i 10’8% dones sense discapacitat), psicològica de control (afecta el 30’6% de les dones amb discapacitat física i el 26’1% si no en tenen) i psicològica emocional (afecta el 30’5% de dones amb discapacitat i al 22’3 de dones sense discapacitat).
En el cas del dret a la salut i la sexualitat, les dones amb discapacitat també sofreixen una situació de discriminació que va des de la falta d’accessibilitat als recursos, especialment les consultes ginecològiques, a la seva concepció com un ser sense sexe.
Des del punt de vista de la visibilitat, es va denunciar que les dones amb discapacitat són pràcticament invisibles per als mitjans de comunicació. Poques vegades s’hi presenten des d’una perspectiva normalitzada i quan es parla d’assassinats per violència masclista, generalment no es diu si la dona tenia una discapacitat i la realitat és que el 13% de les dones assassinades tenen discapacitat reconeguda.
Un cop acabada la conferència dos dones amb discapacitat i una tercera, mare d’un nen amb càncer, van explicar als assistents les seves experiències personals d’apoderament una vegada plantejada la malaltia.
El proper mes de maig es farà la segona de les jornades del cicle ‘Dones amb discapacitat, apoderem-nos’ que estarà dedicada a la salut i la tercera i última tindrà lloc al novembre i abordarà la violència masclista cap a les dones amb discapacitat des de la perspectiva de gènere.
